jueves, 16 de enero de 2014

PERSONATGE DEL RENAIXEMENT

MARTÍ LUTER
Martí Luter va néixer el 10 de novembre a Eisleben del 1483, i fou un teòleg alemany que va posar en marxa la ruptura amb l'Església catòlica per crear el luteranisme.
Contrariant la voluntat dels seus pares, Martí Luter es va fer monjo agustí l’any 1505
Martí Luter va començar a criticar la situació en què es trobava l'Església catòlica amb la publicació de les 95 tesis: Luter protestava per la frivolitat en què vivia gran part del clergat (especialment les altes jerarquies, com havia pogut contemplar durant una visita a Roma 1510) i també perquè les butlles eclesiàstiques (documents que teòricament concedien indulgències als creients pels pecats comesos) fossin objecte d'un tràfic purament mercantil.

 Les crítiques de Luter reflectien un clima bastant estès de descontentament per la degradació de l'Església, expressat des de la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XII).
L'Església va fer comparèixer diverses vegades a Luter perquè es retractés d'aquelles idees (en 1518 i 1519), però Luter va anar més enllà i va rebutjar l'autoritat del Papa, dels concilis i dels «Pares de l'Església», remetent-se en la seva lloc a la Bíblia i l'ús de la raó.

 En 1520 el papa Lleó X el va condemnar i el va excomunicar com heretge en una butlla que Luter va cremar públicament (1520), i el nou emperador, Carles V, el va declarar proscrit després d'escoltar les seves raons en la Dieta de Worms (1521).
Deslligat de l'obediència romana, Luter va emprendre la reforma dels sectors eclesiàstics que el van seguir i que van conformar la primera Església protestant, a la qual va dotar d'una base teològica. El luteranisme es basa en la doctrina (inspirada en escrits de sant Pau i de sant Agustí) que l'home pot salvar només per la seva fe i per la gràcia de Déu, sense que les bones obres siguin necessàries, en conseqüència, expedients com les butlles que venia l'Església catòlica no només eren immorals, sinó també inútils
Luter va defensar la doctrina del «sacerdoci universal», que implicava una relació personal directa de l'individu amb Déu en la qual desapareixia el paper de l'Església: la interpretació de les Sagrades Escriptures. Segons Martí Luter, qualsevol creient interpretava la Bíblia a la seva pròpia manera
També va negar altres idees assumides per l’església al llarg de l'Edat Mitjana, com la necessitat de que el clercs restaren cèlibes.
En rebutjar l'autoritat centralitzadora de Roma, Luter va proclamar la independència de les Esglésies nacionals, el cap de les quals havia de ser el príncep legítim de cada Estat. aquesta proposta va atreure a molts prínceps alemanys i va facilitar l'extensió de la Reforma
La doctrina de Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa
L'extensió del luteranisme va donar lloc a les «guerres de religió» que van enfrontar catòlics i protestants a Europa al llarg dels segles XVI i XVII.

Martí Luter va morir d'uns forts dolors de pit el 18 de febrer 1546 a Eisleben, la ciutat on va néixer. Va ser enterrat a l'Església del Palau de Wittenberg, prop del púlpit des del qual havia transformat al cristianisme. 

1 comentario: