El tipus de finestra que farem a la nostre església:
Aquesta setmana l'encarregada d'actualitzar el blog ha sigut la Laura Mateo
viernes, 31 de enero de 2014
Comentaris de la setmana del 27 al 30 de Gener
Aquesta setmana hem començat a fer l'església en punt de fuga en una làmina de visual i hem decidit fer alguns canvis sobre el dibuix en el qual ens hem basat, com dibuixar bancs i en comptes de finestres fer vidrieres de l'època renaixentista. També ens hem estat preparant el canòn i dividint ens ho. I ja hem escogit cadascu un llaüt i ho hem imprès, per fer-ho utilitzarem la mateixa tècnica que la del gerro que ens va ensenyar la Mercè.
El tipus de finestra que farem a la nostre església:
Aquesta setmana l'encarregada d'actualitzar el blog ha sigut la Laura Mateo
El tipus de finestra que farem a la nostre església:
Aquesta setmana l'encarregada d'actualitzar el blog ha sigut la Laura Mateo
viernes, 24 de enero de 2014
Comentaris de la setmana
Aquesta setmana del 19/1/14 al 24/1/14 hem treballat això:
- En Lucas ha sigut l'encarregat del blog aquesta setmana.
- La Leticia i en David han cercat cànons de l'etapa del renaixament per interpretar-los .
- La Laura ha cercat imatges sobre l'instrument que representarem.
- La Marina ha fet l'esbós d'un uadre amb una perspectiva científica.
L'instrument que hem decidit dibuixar ha estat el llaüt, un instrument de corda pinçada típic de la música renaixentista. Cadascun farem un llaüt diferent.
Un llaüt
Hem trobat una versió per a flauta d'un cànon de l'etapa del Renaixament. L'obra és de Frank Melchior, i s'anomena "Da pacem domine". És tracta d'un cànon a quatre veus que haurem de gravar i penjar en el blog.
Hem tingut moltes idees pel dibuix en punt de fuga, però finalment hem decidit dibuixar una església vista des del pòrtic.
- En Lucas ha sigut l'encarregat del blog aquesta setmana.
- La Leticia i en David han cercat cànons de l'etapa del renaixament per interpretar-los .
- La Laura ha cercat imatges sobre l'instrument que representarem.
- La Marina ha fet l'esbós d'un uadre amb una perspectiva científica.
L'instrument que hem decidit dibuixar ha estat el llaüt, un instrument de corda pinçada típic de la música renaixentista. Cadascun farem un llaüt diferent.
Un llaüt
Hem trobat una versió per a flauta d'un cànon de l'etapa del Renaixament. L'obra és de Frank Melchior, i s'anomena "Da pacem domine". És tracta d'un cànon a quatre veus que haurem de gravar i penjar en el blog.
Hem tingut moltes idees pel dibuix en punt de fuga, però finalment hem decidit dibuixar una església vista des del pòrtic.
viernes, 17 de enero de 2014
Comentaris de la setmana del 12/01/14 al 17/01/14
Aquesta setmana ens han
demanat que cerquéssim informació sobre el Renaixement (característiques, fets històrics,
polítics, socials, culturals, etc) i la biografia d'un personatge important
d'aquesta època. Entre tots hem cercat aquesta informació però especialment el
David i la Leticia les característiques del Renaixement, la Laura i la Marina
la biografia i el Lucas ho ha acabat de redactar tot.
La Leticia ha sigut l'encarregada
del bloc aquesta setmana i la que ho ha penjat tot.
jueves, 16 de enero de 2014
PERSONATGE DEL RENAIXEMENT
MARTÍ LUTER
Martí Luter va
néixer el 10 de novembre a Eisleben del 1483, i fou un teòleg alemany que va
posar en marxa la ruptura amb l'Església catòlica per crear el luteranisme.
Contrariant la
voluntat dels seus pares, Martí Luter es va fer monjo agustí l’any 1505
Martí Luter va
començar a criticar la situació en què es trobava l'Església catòlica amb la
publicació de les 95 tesis: Luter protestava per la frivolitat en què vivia
gran part del clergat (especialment les altes jerarquies, com havia pogut
contemplar durant una visita a Roma 1510) i també perquè les butlles
eclesiàstiques (documents que teòricament concedien indulgències als creients
pels pecats comesos) fossin objecte d'un tràfic purament mercantil.
Les crítiques de Luter reflectien un clima
bastant estès de descontentament per la degradació de l'Església, expressat des
de la Baixa Edat Mitjana (segles XI-XII).
L'Església va
fer comparèixer diverses vegades a Luter perquè es retractés d'aquelles idees
(en 1518 i 1519), però Luter va anar més enllà i va rebutjar l'autoritat del
Papa, dels concilis i dels «Pares de l'Església», remetent-se en la seva lloc a
la Bíblia i l'ús de la raó.
En 1520 el papa Lleó X el va condemnar i el va
excomunicar com heretge en una butlla que Luter va cremar públicament (1520), i
el nou emperador, Carles V, el va declarar proscrit després d'escoltar les
seves raons en la Dieta de Worms (1521).
Deslligat de
l'obediència romana, Luter va emprendre la reforma dels sectors eclesiàstics
que el van seguir i que van conformar la primera Església protestant, a la qual
va dotar d'una base teològica. El luteranisme es basa en la doctrina (inspirada
en escrits de sant Pau i de sant Agustí) que l'home pot salvar només per la
seva fe i per la gràcia de Déu, sense que les bones obres siguin necessàries,
en conseqüència, expedients com les butlles que venia l'Església catòlica no
només eren immorals, sinó també inútils
Luter va
defensar la doctrina del «sacerdoci universal», que implicava una relació
personal directa de l'individu amb Déu en la qual desapareixia el paper de
l'Església: la interpretació de les Sagrades Escriptures. Segons Martí Luter,
qualsevol creient interpretava la Bíblia a la seva pròpia manera
També va negar
altres idees assumides per l’església al llarg de l'Edat Mitjana, com la
necessitat de que el clercs restaren cèlibes.
En rebutjar
l'autoritat centralitzadora de Roma, Luter va proclamar la independència de les
Esglésies nacionals, el cap de les quals havia de ser el príncep legítim de
cada Estat. aquesta proposta va atreure a molts prínceps alemanys i va
facilitar l'extensió de la Reforma
La doctrina de
Luter o luteranisme es va difondre ràpidament per Alemanya, Suècia, Dinamarca,
Noruega, els Països Baixos, Anglaterra i Suïssa
L'extensió del
luteranisme va donar lloc a les «guerres de religió» que van enfrontar catòlics
i protestants a Europa al llarg dels segles XVI i XVII.
Martí Luter va
morir d'uns forts dolors de pit el 18 de febrer 1546 a Eisleben, la
ciutat on va néixer. Va ser enterrat a l'Església del Palau de Wittenberg, prop
del púlpit des del qual havia transformat al cristianisme.
CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT
Culturals:
El Renaixement va començar al segle XIV. En aquesta època va sorgir l’humanisme. Aquest fet va comportar un canvi de la mentalitat medieval, en què el centre del món era Déu; en canvi, la nova mentalitat posà l'home com a centre del món. Per això es va anomenar Humanisme.
Les característiques principals de l'humanisme són:
•Eleva l'ésser humà, considerat com l'únic ésser proveït de raó i lliure.
•S'inspira en la cultura grecollatina.
•S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic
•Utilitza les llengües vernacles (francès, italià, castellà...) com a vehicle de transmissió cultural.
El personatge més destacat de l’ Humanisme fou Erasme de Rotterdam.
Des de mitjans segle XV l'invenció de la impremta i les universitats, com les de Bolonya i Florència, van facilitar la difusió de les idees humanistes.
Socials:
També van aparèixer noves religions :
El Renaixement va començar al segle XIV. En aquesta època va sorgir l’humanisme. Aquest fet va comportar un canvi de la mentalitat medieval, en què el centre del món era Déu; en canvi, la nova mentalitat posà l'home com a centre del món. Per això es va anomenar Humanisme.
Les característiques principals de l'humanisme són:
•Eleva l'ésser humà, considerat com l'únic ésser proveït de raó i lliure.
•S'inspira en la cultura grecollatina.
•S'interessa per la ciència i pel progrés tècnic
•Utilitza les llengües vernacles (francès, italià, castellà...) com a vehicle de transmissió cultural.
El personatge més destacat de l’ Humanisme fou Erasme de Rotterdam.
Des de mitjans segle XV l'invenció de la impremta i les universitats, com les de Bolonya i Florència, van facilitar la difusió de les idees humanistes.
Socials:
També van aparèixer noves religions :
El calvinisme: propagat per Joan Calví a Suïssa. Defensava que només algunes persones estan predestinades a assolir la salvació, mentre que totes les altres seran condemnades.
L' anglicanisme: el va crear a Anglaterra el rei Enric VIII quan el Papa es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó.
Llavors el monarca es va separar de Roma i de l’església, però s'hi van mantenir molts dels dogmes catòlics i s'hi va conservar el culte solemne.
L'ideal de l'home va deixar de ser el cavaller medieval i es va identificar amb el cortesà, que també era un guerrer, però culte i refinat. S'interessava per la música, les lletres i l'art i s'envoltava d'artistes i de pensadors.
Els nobles i els prínceps que governaven les ciutats italianes van ser els impulsors del Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per l'art i les lletres els van convertir en mecenes que oferien protecció als grans artistes i els finançaven les obres.
Politiques:
La unitat nacional que van dur a terme els Reis Catòlics va donar lloc a una nova forma d'Estat: la monarquia absoluta (el poder reial, d'origen diví segons el Dret Romà, es concentra en la persona del rei o l'emperador).
-Política expansionista en dues direccions: Europa (submissió dels països mediterranis i centreeuropeus) i Amèrica (descobriment, conquesta i colonització). Espanya es va convertir en primera potència europea i mundial.
- La noblesa i el clergat eren els dos estaments privilegiats.
- Expansió de la burgesia a causa del desenvolupament de la vida urbana, el comerç i l'aparició de la indústria.
- Empobriment de les classes populars. Causes: guerres, expulsió dels àrabs i jueus i l'emigració del camp a la ciutat.
- Important desenvolupament del capitalisme (l'economia urbana substitueix a la dels gremis i va apareix l'oferta i la demanda.
Històriques:
Els grans descobriments geogràfics:
-Noves rutes de comerç: ruta africana i la ruta de l’Índia perquè els turcs van conquerir Constantinoble al 1459 i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient i van haver de buscar alternatives.
-Els progressos en la construcció de vaixells (caravel·les) i de les tècniques de navegació (brúixola, astrolabi, portolans) van permetre que els navegants europeus descobrissin noves terres, com el descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom el 12 d’octubre de 1492.
Els Reis Catòlics i la unió dels territoris peninsulars:
-Després d'una guerra que va durar deu anys van conquerir el regne nassarita de Granada.
-Van envair el regne de Navarra, que va quedar incorporat a Castella
-Van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal, Anglaterra i l’Imperi austríac.
La lluita de l’església contra els protestants:
-Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes (veritats de fe indiscutibles) de l'Església, el Papa va restablir la Inquisició.
Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici convocat per la Inquisició, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien de renegar públicament de les seves creences i aleshores eren perdonats, però se’ls imposava un càstig. Els que no ho feien eren condemnats a la foguera.
També es va crear la Congregació de l'Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients
El Concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església catòlica amb l’objectiu de corregir els errors propis i per defensar els dogmes de la fe catòlica, desenvolupat en períodes discontinus durant 25 sessions, entre l'any 1545 i el 1563. Va tenir lloc a Trento, una ciutat del nord d'Itàlia actual, que llavors era una ciutat imperial lliure regida per un príncep-bisbe.
El participants del grup som: la Leticia, el Lucas, la Marina, la Laura i el David.
L' anglicanisme: el va crear a Anglaterra el rei Enric VIII quan el Papa es va negar a concedir-li l'anul·lació del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó.
Llavors el monarca es va separar de Roma i de l’església, però s'hi van mantenir molts dels dogmes catòlics i s'hi va conservar el culte solemne.
L'ideal de l'home va deixar de ser el cavaller medieval i es va identificar amb el cortesà, que també era un guerrer, però culte i refinat. S'interessava per la música, les lletres i l'art i s'envoltava d'artistes i de pensadors.
Els nobles i els prínceps que governaven les ciutats italianes van ser els impulsors del Renaixement. La seva prosperitat econòmica i el seu interès per l'art i les lletres els van convertir en mecenes que oferien protecció als grans artistes i els finançaven les obres.
Politiques:
La unitat nacional que van dur a terme els Reis Catòlics va donar lloc a una nova forma d'Estat: la monarquia absoluta (el poder reial, d'origen diví segons el Dret Romà, es concentra en la persona del rei o l'emperador).
-Política expansionista en dues direccions: Europa (submissió dels països mediterranis i centreeuropeus) i Amèrica (descobriment, conquesta i colonització). Espanya es va convertir en primera potència europea i mundial.
- La noblesa i el clergat eren els dos estaments privilegiats.
- Expansió de la burgesia a causa del desenvolupament de la vida urbana, el comerç i l'aparició de la indústria.
- Empobriment de les classes populars. Causes: guerres, expulsió dels àrabs i jueus i l'emigració del camp a la ciutat.
- Important desenvolupament del capitalisme (l'economia urbana substitueix a la dels gremis i va apareix l'oferta i la demanda.
Històriques:
Els grans descobriments geogràfics:
-Noves rutes de comerç: ruta africana i la ruta de l’Índia perquè els turcs van conquerir Constantinoble al 1459 i van obstaculitzar les vies tradicionals de comerç amb Orient i van haver de buscar alternatives.
-Els progressos en la construcció de vaixells (caravel·les) i de les tècniques de navegació (brúixola, astrolabi, portolans) van permetre que els navegants europeus descobrissin noves terres, com el descobriment d’Amèrica per Cristòfor Colom el 12 d’octubre de 1492.
Els Reis Catòlics i la unió dels territoris peninsulars:
-Després d'una guerra que va durar deu anys van conquerir el regne nassarita de Granada.
-Van envair el regne de Navarra, que va quedar incorporat a Castella
-Van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal, Anglaterra i l’Imperi austríac.
La lluita de l’església contra els protestants:
-Per perseguir els qui es desviaven dels dogmes (veritats de fe indiscutibles) de l'Església, el Papa va restablir la Inquisició.
Els sospitosos d'heretgia eren sotmesos a un judici convocat per la Inquisició, anomenat acte de fe. En aquesta cerimònia els condemnats havien de renegar públicament de les seves creences i aleshores eren perdonats, però se’ls imposava un càstig. Els que no ho feien eren condemnats a la foguera.
També es va crear la Congregació de l'Índex, una organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista dels llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients
El Concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església catòlica amb l’objectiu de corregir els errors propis i per defensar els dogmes de la fe catòlica, desenvolupat en períodes discontinus durant 25 sessions, entre l'any 1545 i el 1563. Va tenir lloc a Trento, una ciutat del nord d'Itàlia actual, que llavors era una ciutat imperial lliure regida per un príncep-bisbe.
El participants del grup som: la Leticia, el Lucas, la Marina, la Laura i el David.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)